Converses a Madrid, per fer què?
Fa un mes parlant amb el meu profe de la Autònoma, li vaig dir que al meu entendre tal com s’estaven desenvolupant els esdeveniments a Catalunya intuïa jo que els contactes amb Madrid ja eren un fet.
Ell va posar cara de circumstàncies i de incredulitat. Això em va fer dubtar, però la noticia d’El Periódico parlant de les entrevistes de Rigol em van confirmar els fets.
La rotunditat del dirigents de Convergència sobre el compliment del 9-N i d’altres coses així m’ho feien creure. En principi, el fet de que en una situació com la actual de les relacions entre Catalunya i Espanya hi hagi contactes oficiosos per explora el terreny és lògica, però…
El trencament entre Esquerra Republicana i Convergència vol dir que hi ha alguna cosa que grinyola. Després ho han intentat arreglar, però la desconfiança continua. I això també és simptomàtic. Són dues concepcions diferents de la política i dues tradicions també diferents, difícils de superar. Quan dues forces polítiques es disputen un mateix electorat arribar a acords es fa molt complicat i només una alçada de mires i la política en majúscules ho poden superar.
Suposo que la iniciativa de fer contactes a Madrid la va iniciar Unió i va enviar a Rigol a explora el terreny. A Rigol fa anys que el conec, primer en la suspensió de pagaments de Aiscondel quan ell era conseller de Treball, i després de quan el pacte cultural amb Raimon Obiols, que no va ser acceptat per en Jordi Pujol. Rigol eé un bon diplomàtic i una mica capellanot, però crec que és una bona persona.
El problema, al meu entendre, és que Rigol és massa de bona fe per iniciar converses amb persones influents del PP i del PSOE. Fa falta algú més malparit (perdoneu-me l’expressió) perquè ells “van a lo que van”, i no tenen cap intenció de fer concessions als catalans. Qui cregui el contrari que s’ho faci mirar.
Aquí va començar el trencament entre les forces sobiranistes, i encara que el 9-N es presenti com un gran èxit, el que és cert és que la votació aconseguida i tolerada gràcies a les converses de Madrid no justifica concessions de cap mena. És evident que el pacte és un intent de reflotar a Artur Mas en detriment d’Oriol Junqueres. ”Del mal el menos” com diuen a Castella. Però la premsa groga de Madrid ha destapat el tracte i ha posat a Rajoy contra les cordes i ha hagut de recórrer a la Fiscalia. Això per aplacar els ànims dels Guerrilleros de Cristo Rey, Legionarios de Cristo Rey, etc., és ha dir, l’escòria de la humanitat.
Com acabarà tot això no ho sabem, però el que és cert és que aquest poble que ha patit tant i ha lluitat tant es mereix un final honorable, no humiliacions una rere l’altra. Perquè els fets de l’Estatut de Miravet van ser una humiliació, i ara no estem disposats a patir-ne una altra. Si a alguns els tremolen les cames, que pleguin.
Josep Font.
