S‘aprova un decret que obre la porta a la privatització del cànon de l’aigua
“Agbar insta a apujar el preu de l’aigua per a finançar noves infraestructures hidràuliques”. El titular correspon a les declaracions que Àngel Simón, president d’Agbar, va fer el 8 de juliol davant els micròfons de l’agència de notícies Europa Press. Només dos dies després, els desitjos de Simón d’apujar els ingressos de la companyia que encapçala es van començar a materialitzar, quan el Parlament va aprovar, amb els vots a favor de CiU i ERC i l’abstenció del PSC, un decret sobre el cànon de l’aigua. Aquest decret dóna via lliure a la Generalitat per cedir les seves competències sobre depuradores de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant 30 anys i a canvi d’uns 800 milions d’euros, a Aigües de Barcelona.
A la pràctica, aquesta operació comporta la privatització de la gestió del cànon de l’aigua que paguen les ciutadanes a les 36 poblacions que conformen l’AMB, on viuen uns 5,5 milions de persones. “El que realment farà el decret és entregar els ingressos del principal impost de l’aigua a la multinacional Agbar”, denuncien membres de la Plataforma Aigua és Vida, contraris a la privatització. L’operació, afegeixen, posarà en greu risc la viabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entitat pública que regula la gestió de l’aigua a Catalunya i que es finança majoritàriament amb aquest cànon. “És a dir, que estem davant de la venda d’una altra de les famoses estructures d’estat”, valoren. Per la seva banda, l’executiu d’Artur Mas justifica la decisió de cedir els impostos que genera la gestió de l’aigua a una empresa privada per motius d’urgència econòmica.
Una privatització aprovada a cop de decret
L’aprovació del decret sobre el cànon de l’aigua data del 10 de juny. En un principi la norma va topar amb l’oposició d’ICV-EUiA i la CUP-AE, que la van portar davant el Consell de Garanties Estatutàries. Aquest òrgan va recriminar al govern autonòmic que hagi escollit la via del decret (que no permet debat parlamentari) per posar la mesura en marxa, però la va aprovar.
Segons la llei d’aigües, les competències d’abastament i sanejament són municipals, però els ajuntaments de l’àrea metropolitana han cedit aquestes competències a l’AMB, que porta aquestes tasques. Per portar a terme l’abastiment i sanejament de l’aigua, fins ara l’ACA li cedia una part del cànon de l’aigua a l’AMB –entre 20 i 50 milions d’euros anuals– depenent dels acords. Ara, el que es planteja amb l’aprovació del decret és que es faci un conveni entre l’ACA i l’AMB, pel qual l’ACA cedeix els recursos recaptats amb el cànon de l’aigua a la Societat d’Economia Mixta de l’AMB –controlada en un 85% per Agbar– per un període de 30 anys. A canvi de la gestió d’aquests impostos, es preveu que la Societat d’Economia Mixta faci un pagament d’uns 800 milions d’euros a la Generalitat.
Actualment, però, només s’ha aprovat la creació del conveni. “El que s’ha votat és un paper en blanc, perquè no hi ha cap xifra establerta encara. S’han fet els canvis administratius, ara s’ha de veure què es fa amb la resta. Hi ha una opacitat total” denuncia l’Eloi Badia, d’Aigua és vida.
El cànon de l’aigua té una finalitat ambiental i ecològica. Però els grups ecologistes denuncien que, a la pràctica, la Generalitat i Agbar l’han convertit en un aval per fer una operació financera davant els mercats internacionals a través de l’emissió de bons. Per fer aquesta inversió, Agbar va crear la filial Aigües de Barcelona Finance, que serà qui farà l’operació financera necessària per obtenir els fons. “Emetran bons als mercats internacionals com si fossin bons de l’estat, per valor de 800 milions. Aquests bons seran d’una rendibilitat absoluta, triple AAA, i calculen que necessiten tres mesos per col·locar-los. Amb els interessos, Agbar haurà de retornar uns 1.600 milions d’euros a 30 anys”, explica Quim Pérez, de la Plataforma Aigua és Vida.
“Han començat per l’AMB. Hi ha una aspiració històrica d’aigües de Barcelona per acabar sent el regulador d’aquest recurs. Quan s’acabi aquesta operació, veurem com els impostos de la Generalitat estan recaptant-se per Aigües de Barcelona”, valoren les ecologistes.
La política territorial
Una altra de les arestes del tema és la viabilitat d’un ens com l’ACA, responsable de tota la política fluvial ambiental de Catalunya, de la gestió de potabilitzadores i depuradores. L’ACA ja tenia dèficit i va fer unes retallades importants, però ara es veurà sense el 40% dels seus ingressos durant 30 anys.
La política territorial és un altre punt que es veurà afectat. L’Àrea Metropolitana de Barcelona és el territori on el cànon de l’aigua és més alt: aquests diners permeten mantenir altres zones que no tenen tanta densitat de població i, per consegüent, no recapten tants impostos –finalment recursos per mantenir l’entorn. Però, en cas de posar-se en pràctica aquesta mena de gestió, pensada en termes municipals, el repartiment dels recursos ja no serà factible. “La modificació de la llei obre la porta a que altres municipis facin el mateix que Barcelona, cosa que comporta que la lògica serà valorar el cànon de l’aigua per municipi, en relació a la concentració de població. Ens quedarem amb tota una Catalunya deficitària, que no podrà fer front a les necessitats de sanejament, i una altra beneficiària. Què passarà amb el Pirineu o les zones d’interior?, això serà un greuge comparatiu entre poblacions”, manifesta Badia.
De moment, però, els grups que conflueixen a la Plataforma Aigua és Vida estan a l’espera que hi hagi novetats i es comencin a conèixer els detalls de l’operació. “No podem fer res fins que no hi hagi un conveni. Demanarem a l’AMB que no el signi; després, volem portar-ho a un estament superior de justícia, que digui si és un ingrés o un crèdit directament. I entenem que, a més d’això, hi haurà mobilització ciutadana.”
Font: La Directa
