Cerdanyola estrena avui el “Mètode Mercadona”

Mercadona es ven com una empresa familiar, que crea llocs de treball, que té cura amb els drets dels reballadors, que ofereix productes a preus d’escàndol cuidant als proveidors. Però … és aquesta la realitat de Mercadona?

Foto: @marianavegando

Foto: @marianavegando

Mercadona amaga altra realitat molt diferent, la realitat que els grans mitjans tenen prohibit difondre. Mercadona té un finançament partidista, practica l’explotació laboral, fa desaparèixer el petit comerç, ofega als camperols,…

Segons la revista Forbes el president de Mercadona, Juan Roig, és la segona persona més rica de l’Estat espanyol. Això es deu al fet que Mercadona ha augmentat els seus guanys un 58% des del 2008, amb una quota de mercat del 21%, practicament la mateixa que sumen junts Carrefour, Dia i Eroski.

Juan Roig, involucrat en els papers de Bárcenas

L’empresa de Juan Roig, que ha rebut el vistiplau del govern local per assentar-se en Cerdanyola, apareix a la “presumpta” comptabilitat B del Partit Popular amb donacions de 240 mil euros.

Joan Roig i FAES

Juan Roig ha fet, entre 2005 i 2012, donatius per valor de 100mil euros a la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), de l’expresident Jose María Aznar.

Condicions laborals

Juan Roig aposta per la flexibilització del mercat laboral, la reducció del cost de l’acomiadament, el retard de l’edat de jubiliació als 67 anys, el trasllat dels festius entre setmana als dilluns per evitar els “ponts” i la desvinculació de la pujada salarial a l’augment de l’IPC. Malgrat tot, per als grans mitjans de comunicació, Juan Roig cuida al detall totes les necessitats dels treballadors…

Mercadona rep amb assiduïtat denúncies per abusos laborals: acomiadaments improcedents, política antisindical, pressió externa sobre la plantilla, dificultats per obtenir la baixa, assetjament,…

Un exemple clar el tenim a Catalunya. El 2006 va començar un llarg conflicte entre el Centre Logístic de Sant Sadurní d’Anoia, encarregat del proveïment dels supermercats de Catalunya, Aragó i Castelló, quan diversos mossos de magatzem començar un procés d’autoorganització enfront dels atropellaments de l’empresa amb el suport del sindicat CNT. La resposta de Mercadona no es va fer esperar: tres treballadors al carrer. Això va desencadenar una llarga vaga de març a setembre de 2006. Molts altres són els casos que es podrien explicar. Només afegirem un més: el de Francisco Enríquez, set anys en un Mercadona a Màlaga, acomiadat a l’octubre de 2013 després de ser elegit delegat sindical de CGT. Sovint, la realitat desmenteix el màrqueting.

Desaparició del petit comerç i maltractament a pagesos, ramaders i proveïdors

La desaparició del petit comerç és un altre dels “danys col·laterals” de la proliferació d’aquests supermercats. Seria capaç d’aguantar una fruiteria de barri al costat d’un Mercadona, quan els preus del supermercat són més baixos? La resposta, evidentment, és que no. El fruiter podria intentar baixar els preus, però seria incapaç de mantenir aquesta sutiació durant molt de temps.

Camperols, ramaders i proveïdors tampoc estan molt satisfets amb Mercadona. Sindicats agraris han denunciat diverses vegades que Mercadona s’enriqueix a costa de la reducció d’ingressos dels agricultors i ramaders.

Esther Vivas

Comparteix: