La manifestació a Madrid del 22 M i l’estratègia de la llanterna
Aquests dies hem pogut veure que la complicitat d’alguns mitjans de comunicació amb el poder és total, a part lògicament dels mitjans públics que són controlats directament pel Govern del PP. Ja fa anys que sabem que els mitjans de comunicació són de qui els paga, i malgrat que tots voldríem disposar d’uns mitjans independents i objectius, ens serà molt difícil aconseguir-los en la societat actual.
Qualsevol persona que busqui informació que l’ajudi a crear-se opinió pròpia ho té prou difícil. El que ha passat aquests dies a Madrid n’és un exemple prou clar. Em refereixo al tracta informatiu que la majoria de mitjans han donat a una de les Manifestacions més multitudinària del últims temps, molt ben organitzada i desenvolupada, en la qual famílies senceres expressaven pacíficament la seva repulsa contra la gestió del govern del PP i les seves polítiques. Tot i això han intentat desprestigiar-la, per una banda el govern mateix i per l’altre la majoria de mitjans de comunicació.
Un cop més, de tot el que va passar aquell dia, la llanterna del poder s’ha fer servir per enfocar només els aldarulls que una minoria va protagonitzar un cop acabada la manifestació pacífica i multitudinària. D’aquesta manera han aconseguit centrar l’interès mediàtic en els incidents posteriors, als quals se’ls hi han donat molt més temps d’audiència amb l’objectiu de dotar-los de més ressonància mediàtica, molta més que no pas el que sí era important: una Manifestació de quasi dos milions de persones.
Jo no tinc prou informació per explicar amb detall què va succeir un cop acabada la Manifestació. Però sí que tinc prou experiència per suposar que els que portaven les llanternes, els mitjans de comunicació, tenien instruccions molt precises per enfocar només allò que els havien manat prèviament.
Les situacions de violència només fan que deslluir i deslegitimar la importància d’un acte com aquell, i els organitzadors ho saben sobradament. Assenyalar amb el dit els que van organitzat l’acte dient-los que han de controlar-lo té una clara intencionalitat acusatòria. Tots els que tenim experiència en manifestacions sabem que perquè es produeixi una situació així hi ha d’haver una organització aliena a la pròpia Manifestació, una organització que l’hagi provocat intencionadament. També sabem que una policia mal dirigida i mal organitzada és el millor detonant per a la violència perquè provocar els hi molt és molt fàcil. Sobretot quan el malestar i els abusos de poder posen els ciutadans contra les cordes un dia darrera l’altre. Quan no s’escolten les queixes al final sempre apareix algú dient que les manifestacions pacifiques no serveixen de res perquè les reivindicacions no són escoltades i el Poder passa d’elles.
Menys corrupció, menys abusos de poder i menys llanternes manipulades, més justícia social i una oposició que faci la seva feina.
Josep Font.
