[Vídeo] Sergio Rodríguez prendrà possessió dijous com a nou regidor del Compromís
En compliment del codi ètic i la política de rotacions dels càrrecs electes del Compromís per Cerdanyola, Maribel Rodríguez va renunciar a la seva acta de regidora al passat ple del 28 de febrer. Al plenari municipal del proper dijous 21 de març prendrà possessió del càrrec el nou regidor de Compromís per Cerdanyola, Sergio Rodríguez.
Us deixem a continuació el discurs amb el que la companya Maribel es va acomiadar del plenari cerdanyolenc (no de la Política local, en la que continuarà plenament activa):
En primer lloc, recordar els motius pels quals fem un relleu, que no són de tipus personal sinó que tenen a veure amb la nostra manera d’entendre la pràctica de la política institucional. Considerem que aquesta tasca s’hauria d’exercir durant un temps delimitat, després del qual s’hauria de retornar a la feina habitual i a la vida real. No creiem en les polítiques professionals, no ens sembla bé que això es converteixi en una especialització com si fos qualsevol altra feina.
I aquest és el missatge que volem transmetre. No és tan important si fem el relleu després d’1 any. o de 2, o dels 4 que dura la legislatura. Senzillament, fer-ho ara ens permet tornar a cridar l’atenció sobre aquestes qüestions d’ètica política que per al Compromís per Cerdanyola són realment importants, juntament amb les propostes del programa, per anar vers el canvi social per al qual treballem i lluitem en el dia a dia. I no som un bolet, no som un cas únic, sinó que hi ha altres exemples, també a municipis del nostre voltant. I no només en l’àmbit local.
Recordar, també, que cap de nosaltres cobra res per fer aquesta feina a la que ens hem presentat de forma voluntària. Sí que rebem indemnitzacions per assistència als Plens i a altres reunions, com la resta, però van directament al Compromís i d’allà els destinem a projectes socials de Cerdanyola. De passada, anunciar que ben aviat publicarem els nostres comptes, que tothom podrà veure.
De tota manera, perquè no se’m pugui titllar de demagoga, diré que fem això perquè seguim treballant a la nostra feina i fem això de més a més. Però reconeixem que si es tenen determinades responsabilitats de govern, per ex, ser alcaldessa, cal una dedicació més completa que no es pot compatibilitzar amb un treball de 8 hores diàries. Per tant, ha de tenir un sou. Si no, només es podria dedicar a això la gent que tingués diners i visqués de rendes, i no volem tornar als temps de l’aristocràcia governant. Ara bé, insistim que no pot ser una via per fer-ne una professió i molt menys per enriquir-se i ni tant sols cobrar molt més que la majoria de les persones.
Per tant, a partir del mes que ve, tornaré a seure aquí, entre el públic, i aquest lloc l’ocuparà una altra persona de la nostra llista electoral, en aquest cas el Sergio Rodríguez. Però això no alterarà per res la nostra feina, perquè el que defensem aquí és el fruit d’un treball en equip de força més persones. Per això ens anomenem portaveus del Compromís i no representants.
I a les persones amb qui he compartit aquesta taula durant gairebé dos anys, entre altres coses que he après, ara entenc millor perquè el ritme de l’Ajuntament està força allunyat del ritme del carrer. Mentre el carrer bull, mentre està exigint canvis en el funcionament de les institucions, mentre grups cada cop més nombrosos estan tirant pel dret i duent a terme pràctiques de democràcia directa, aquí ens blindem i ens pugem al carro de l’onada d’ordenances sancionadores i retalladores que pretenen acabar amb el protagonisme del carrer confonent a la gent, en nom d’una exageradíssima inseguretat, que aprofita per criminalitzar la vida col·lectiva i la saludable dissidència, mentre el que hauríem de ser és vehicle de totes aquestes reclamacions i no un tap, molt especialment aquells grups que ens autodenominem d’esquerres. Els altres, ja se sap, però els que us reclameu d’esquerres… si no, estareu defensant un estat de coses que pressumptament no és el que reconeixeu que defenseu.
I total per res, perquè tot això canviarà per força, més tard o més d’hora, i potser acabareu quedant en el buit. Perquè, afortunadament i gràcies a la lluita de moltes que ens han precedit, les classes populars hem pogut accedir al coneixement que abans estava reservat a les classes privilegiades (tot i que ara estan intentant tornar-nos a dificultar aquests accés a l’educació), i coneixem perfectament el passat, entenem el present i volem dirigir activament el futur.
Per acabar, agrair a totes les persones que heu fet possible que puguem ser aquí.
