El fracasat intent d’Artur Mas de conquerir l’hegemonia politica

Es evident que Convergencia va fer un disseny estrategic en temps de moltes dificultats per poder d’una banda evitar un desgast total en la seva gestio i per l’altra evitar que esquerra republicana seguis creixent a costa del nacionalisme catala.

Va fer un salt endevant canvian el proyecte politic de sempre per un mes d’acord amb el que demandaben diferents col-lectius politics ja feia temps,evitan aixi el posible lideratje alternatiu d’esquerra republicana.Tambe intenta que electors
procedents d’altres partits es sumesin al seu proyecte massa personal i precipitat tot plegat.

L’ambicio politica es necessaria i mes en determinades situacions pero un exces de personalisme es pot confondre amb practiques poc recomanables.La seva actitud valenta de proclama l’inici del proces d’autodeterminacio de Catalunya ha estat deslluida per un intent de hegemonitzar tot el proces ell sol.

Si ve es cert que algunes forçes politiques mai l’acompanyaran en aquest cami seria bo que escoltes mes a les que tambe estan per conduir el nostre pais cap a l’autodeterminacio.

El trasvas de vot nacionaliste cap esquerra republicana no es pot considerar una merma de la voluntat de tirar endevant el proces si no tot el contrari l’idependentisme catala ha estat enfortit i cal continuar el proces Mas no ha de olvidar pero que son la majoria de catalans els que han de fer seu el projecte. De tots els catalans no nomes d’un partit o d’una persona.

I perque aixo sigui possible les politiques que dugui a terme el proper govern han de tenir en conte la pluralitat del nostre pais i que les politiques d’ajustamen no carreguin no mes als de sempre si no que siguin repartides de forma equitativa.

Francesç Macia va dir una frase que te mes actualitat que mai “Farem una Catalunya lliure on siguin reconeguts els drets de TOTS els ciutadans”

Es cert que l’estat espanyol ha jugat brut i que invertira molts medis i recursos per anar a la contra pero si continuem siguen un sol poble tirurem endevant.

Josep Font.

Comparteix: