La legitimitat democratica del rei
Es evident que la manifestacio popular del passat 11 de Septembre ho ha sacsejat tot, i es que quant el poble es mobilitza fa que les coses canvien.La intervencio del cap de l’estat denota el nerviosisme de les classes dirigents,per fi a quedat clar que l’arbritatge de la casa real nomes funciona en les cuestions menors,i que quan es tracte de questions importants es posa al costat dels que han manat sempre.
De tant en tant es passen per la televisio publica oficial un reportatge sobre el 23 F perque comprovem lo bo que es el rei i que ens va salvar dels dolents.Es molt sospitos que aquella nit su majestat no sortis per la tele fins que la reunio que tenien al cuarto fosc Felipe Gonzalez,Alfonso Guerra,Carrillo ect amb Tejero i daltres no fos acabada fins obtenir resultats com la loapa i daltres.
Per tant quina legitimitat democratica te algu escollit per el dictador Franco i les corts del franquisme? al meu entendre cap ni una.L’unic que reforça la seva posicio es el fet que despres del que va passar del 1936 fins el 1979 la dreta espanyola tingui majoria absoluta per segona vegada.Els espanyols que su faigin mirar.
Desde el meu punt de vista l’estat espanyol degut als errors i les cagades socialistes ha entrat clarament en una deriva autoritaria i neo-franquista, Als catalans ens esperen temps molt dificils,com sempre.En aquesta situacio el problema no es nomes financer que tambe ;si no de dignitat politica i com diu la Monica Terribes llegin el llibre de Joan Sales,Incerta Gloria o deixem de ser imbecils o deixem de ser catalans.
Per cert que en el futur inmediat l’esquerra o comença a treballar i a pendre possicions amb una certa claretat devant de la situacio o a Catalunya o te clar, amb tot el que havien estat les forces d’esquerra poden quedar reduides a la minima expresio.En politica els error i les cagades es paguen.
Els que han tingut capacitat de convocatoria per fer una manifestacio com la del 11-S tenen mol a dir en el futur de la politica espanyola si es mantenen ferms i coherents.
Josep Font.
