Catequesi
L’Ajuntament nostre ha contractat per prop de 20.000€ una empresa amb el seu predicador per a que ens converteixi a una nova visió del abocador de Can Planas.
La empresa es diu AMPHOS i el Predicador Juan Castaño. Després de un parell de sessions(prèdiques) he tingut un somni: es un gran fresc mural com del Renaixement italià:
A l’extrem esquerre es la cova de Fàtima, però, aquí son tres pastoretes, Fàtima amb la cara de Rosa Guallar, i en les altres dos reconeixem les cares de Mònica Álvarez i Helena Solà. Estan extasiades perquè han tingut una aparició: la finca de Can Planas totalment descontaminada i no sols això, ara es un conreu d’herbes remeieres que curen tots els mals “moderns” com càncers, SQM, fibromialgies, etc. A remarcar que les propietats curatives venen de les arrels, molt fondes i gruixudes. Aprofitant els molts esvorancs a la plana del Castell, s’ha empalmat subterràniament amb la Via Verda i això ha propiciat aquestes sinèrgies i propietats curatives com va reconèixer el propi Comissari Europeu de Medi Ambient en la seva visita i que ara tots els centres de recerca de salut dels 27 països de la UE vinguin aquí a recollir mostres i aprendre per als seus estudis bromatològics i epidemiològics . Tot el Parc Tecnològic s’ha passat a aquest sector i està donant uns ingressos al Ajuntament que hom calcula que en dos anys haurà eixugat tot el dèficit financer i podrà prestar als municipis veïns. Per be que la Univ. Autònoma i el Sincrotró estan ubicats al terme de Cerdanyola, la seva presència es anecdòtica.
Les “visions” de les pastoretes han traspassat fronteres i atret la vinguda de gent d’arreu del mon i el mural ens mostra una gran esplanada a la dreta de la cova on s’està a punt d’oficiar un gran servei de Comunió. Rere l’altar reconeixem l’oficiant en la persona de Juan Castaño assistit a ambdós costats pels Drs. Carrera i de Pablos. Al altar hi ha preparades unes oblees, (hòsties), que son com cd’s, xips, que porten ja la prèdica i que sense mastegar, al dissoldre’s a la boca porten el missatge al cervell. I així, comprenem com amb una petita desviació de xemeneies, els gasos ja no passen per Cerdanyola, van cap a Barberà i Sabadell. També les aigües freàtiques i lixiviades son desviades per una petita pantalleta en direcció Sant Cugat-Rubí i així Cerdanyola resta “limpia de polvo y paja”, perdó, de contaminaciò. Veiem, ja de genolls, i amb la llengua fora a punt de rebre la primera hòstia, En Carles Escolà seguit de Sergio “Chache”, Jorge, Joan, Sebas, Maurici,etc. Darrere d’ells (como debe ser) venen les dones amb gran recolliment i cobertes amb mantellines ( como Dios manda) i malgrat el vel reconeixem a Maribel, Puri, Karmele, Gemma, Sira, etc. Més enllà tenim a Enric del Amo amb el seu amic Nico, vingut expressament de Califòrnia per a l’ocasió, Francesc, Daniel i altres. Finalment veiem un grup una mica més formalment vestits, fins i tot un porta corbata: son Manuel, Salvador, Gerardo, Enrique, etc.
Com en el fresc de “La Creació” de Michelangelo, a la Capella Sixtina, també aquí al sostre, per damunt apareix el “creador”: PUIGFEL. Aquí, però, està envoltat d’arcàngels, i de les tres tipologies d’àngels: Serafins, Querubins i Potestats ( allà dalt també hi ha “classes”) en les figures asexuades de tots aquells i aquelles que al Ajuntament i des de 1979 han col·laborat a tanta estultícia amb els abocadors.
Aquest escrit pretén ser un homenatge al malauradament desaparegut blog d’ ”Elena Planas” amb el fervent prec de que torni. “Elena” ens fas falta!!
Roger Caballé
