I després de la vaga?

La massiva participació a la jornada del 29M ens dóna la mesura de la capacitat que podem tenir per intervenir en el rumb de la nostra organització com a societat i, de manera urgent, en la defensa del nostre patrimoni col·lectiu, el de les classes populars, que és l’herència que ens han deixat les generacions anteriors gràcies al seu esforç i les seves lluites. Parlem de drets laborals, que amb l’actual reforma els
perdem i ens quedem en una situació de greu vulnerabilitat, però també del dret a la sanitat, a l’educació, als serveis socials, o a que no s’especuli amb les necessitats primordials, com l’habitatge o l’alimentació.

No esperem a perdre’ls per adonar-nos del gran valor que tenen. Perquè no ens enganyem, per molt que una bona part de nosaltres ens hem trobat feta aquesta situació i hem pogut viure amb una certa comoditat, que ens ha pogut fer pensar que ja la teníem consolidada i no la perdríem mai, estem veient com les minories privilegiades ara ens recorden que som la classe treballadora, i que són elles les que decideixen canviar les regles quan els convé. Potser ens hem oblidat que cal vetllar pels nostres interessos i els hem deixat a mans d’altres persones, d’aquestes elits, que així poden anar acumulant poder. I és que hi ha coses que no es poden delegar.

Com ho podem fer per recuperar tot això? Doncs implicant-nos en el dia a dia del nostre entorn, fent relacions, incorporant-nos a alguna de les moltes entitats i moviments que hi ha a cada poble o ciutat, a Cerdanyola també. A la feina, als centres socials, a les plataformes, a les organitzacions polítiques, als casals de cultura popular, o senzillament al nostre barri. En definitiva, tenint clar qui som com a classe social
i amb qui ens hem d’aliar.

Amb cada persona que s’hi afegeix guanyem una mica més de capacitat d’intervenció. Individualment podem poc, però col·lectivament el nostre poder és enorme.

Maribel Rodríguez

Comparteix: