El Compromís per Cerdanyola prioritza la despesa social al pagament del deute bancari
La passada setmana presentàvem públicament els eixos principals sobre els que giraran les nostres propostes als pressupostos municipals per a l’any 2012. D’entre aquests eixos, que anirem desgranant públicament per contribuir al debat polític a la ciutat, en aquesta ocasió volem abordar el referent al deute municipal.
Quan vam presentar les nostres propostes per a una fiscalitat més justa i equitativa a Cerdanyola, ja dèiem que l’actual situació de crisi està suposant una pèrdua important de recursos de l’Ajuntament, una administració històricament castigada pels baixos ingressos del total de l’estat i que en canvi ha hagut de suportar molts serveis a la ciutadania que no li són propis, principalment per manca de voluntat política de les administracions superiors per complir amb les seves competències. En el context actual, a més, és fa més que necessari que mai garantir uns serveis públics i socials forts per fer front al risc de fractura social, per a redistribuir socialment la riquesa.
L’Ajuntament de Cerdanyola acumula un deute de 100 milions d’euros, 55 milions de deute directe i 45 més perquè som propietàries del 50% del deute del Consorci Urbanístic del Centre Direccional (que ascendeix a un total de 90 milions). Aquest fet ha comportat que durant l’any 2011 les ciutadanes i ciutadans haguem pagat prop de 3,7 milions d’euros en concepte de retorn de deute amb bancs i caixes, dels quals 1,2 milions eren només interessos. Per a aquest any 2012, la situació empitjora perquè el govern preveu el pagament de casi 7 milions, més del 13% del total del pressupost, que es preveu de 50 milions.
De sobres sabem, i cada dia la realitat ens dona més la raó, que el deute és l’instrument amb el que els anomenats “mercats” (el sistema financer) han segrestat la voluntat popular dels estats, obligant-los a dur a terme mesures de retall de l’estat del benestar i dels drets laborals i socials adquirits durant dècades de lluites de les classes populars. Això també és aplicable al pla municipal, arreu del país s’anuncien fortes retallades en la despesa en serveis a la ciutadania.
El principal problema és que el propi deute, o millor dit, les obligacions de pagament d’aquest, suposen que cada any l’administració local estarà més escanyada. Per al 2012 el govern municipal prepara retallades en la qualitat dels serveis a la ciutadania i fins i tot l’eliminació d’algunes prestacions i serveis, amb l’objectiu de quadrar el pressupost des d’una perspectiva merament comptable. Veient l’evolució dels darrers anys i la més que provable agudització de la crisi, cada vegada haurem de destinar més recursos al pagament d’un deute, que alhora, mai no podrem pagar.
És per aquest motiu que apostem per abordar públicament el debat sobre l’impagament del deute bancari. És necessària molta valentia per fer Política, en majúscules. Cal que fem un pas endavant. Tard o d’hora s’haurà d’abordar aquest debat, perquè el deute a més de fer-se encara més impagable, es farà insostenible, perquè cada vegada se’ns demanaran més esforços a la ciutadania. Com abans abordem aquest debat, més injustícies i sofriments estalviarem a la ciutadania i abans iniciarem el necessari canvi del model social i econòmic, desterrant definitivament l’economia especulativa i apostant per una economia basada en la solidaritat i la complementarietat del teixit productiu.
La nostra proposta, a més de necessària, és totalment possible. Sabem que els ajuntaments estan emparats per un principi d’inembargabilitat del seu patrimoni, de forma que el consistori estaria protegit en aquest sentit davant eventuals demandes de les entitats bancàries. Alhora, caldria, en cas de necessitat de finançament, recórrer a l’anomenada banca ètica i cooperatives de crèdit, com alternatives al mercat financer especulatiu, fet que en sí mateix ja seria un gran avanç.
