Reflexions al voltant de la 11a Festa Major Alternativa

Com a persona del poble que sóc, vull posar sobre la taula una serie de reflexions al voltant de la celebració de la Festa Major Alternativa. Alhora que també vull assenyalar als diferents equips de govern que hem tingut fins ara (on incloc oposició, per que tothom a passat pel govern, o be pactant obertament o amb maniobres “subtils” i fosques) com a principals i únics responsables de la situació indignant que pateix any rere any la comissió de la FMA.

Fa uns anys La Festa Major de primavera pràcticament estava morta, la gent ni sabia que era la festa del seu poble (entenent que Cerdanyola disposa de dues celebracions, podríem dir de primavera i de tardor…es un tema que ja tractarem en un altra carta) on la disbauxa brillava per la seva absència, i on realment es palpava que Cerdanyola s’havia convertit en una ciutat dormitori 100%. Durant molts anys, els polítics d’aquest poble nomes han caminat en aquesta direcció; ser l’abocador de Barcelona. Nomes han contribuït a la destrucció d’un bonic indret del Vallès fent promocions inmobiliàries, donant permisos a bancs i caixes per que tinguessin una bona ubicació dins la ciutat, afavorint tot el sector serveis i destruint d’aquesta manera la industria que ha caracteritzat Cerdanyola en els últims 60 anys, i que contribuïa a l’arrelament d’un munt de famílies que van ser nouvingudes en aquells moments. Però és clar, a la democràcia que ens han imposat ni li va massa be que les persones siguin les protagonistes de les seves vides, ni que tinguin capacitat d’acció ni de decisió sobre qualsevol aspecte que puguin resoldre per nosaltres els “superpolítics” de professió. No companyes, això no ho pot permetre aquest sistema que s’auto-proclama el millor dels sistemes, i que totes ja sabem de sobres que esta manat pel mercat. Potser hi ha gent que es pot preguntar per que dic tot això per parlar d’unes simples festes, doncs…per que ja estem fartes de fer les ximpletes, de posar bona cara a tot i a tothom. Per que tots els impediments que històricament ha posat l’Ajuntament per desenvolupar una serie d’actes en el marc de la Festa Major Alternativa, no son mes que intents de silenciar una part de la població que no obeeix les seves consignes i que creu que hi han unes altres maneres de fer les coses, sense haver de perdre el tracte amb el veïns, sense haver de perdre les planes del voltant de Collserola, sense haver de perdre la història, i en definitiva sense haver de perdre la qualitat de vida.

Ja son 11 anys donant color a Cerdanyola, son 11 anys d’esforços i il·lusions (i així ho ha entès la ciutadania amb la seva mes que important assistència) son 11 anys que s’ha obligat a l’Ajuntament a buscar formules que poguessin desbancar la organització de la FMA, i que sempre els hi ha sortit el tret per la culata. Primer van accedir a fer-la al centre del poble (segurament pensant-hi que seria l’únic any que es realitzarien), després donant-nos el pavelló quan encara la cosa no era prou madura com per omplir-lo (així potser ens deprimiríem i ho deixàvem estar), seguidament ens van exiliar a un descampat (que ja no hi és!!), desprès a un altre mes lluny…i sempre fent córrer rumors sobre si donaven molts diners, si no eren alternatius, bla,bla,bla. I l’ultim intent es creant aquest Espai Jove que s’han tret de la màniga, o millor dit que l’han copiat de Sant Cugat (és curiós abans ICV i ara PSC miren sempre cap a St.Cugat i no cap a Ripollet o Barberà, i això que no son del seu color!). Un Espai Jove imposat, no parlat ni fet des de les associacions i col·lectius que treballen pel propi poble, si no més ben dit es un espai de empreses i negocis on es privatitza la cultura i s’enterra el “vell” model de participació, de cohesió, en definitiva de vila.

A les Festes Alternatives sempre se’ls hi ha posat moltes restriccions, horaris, permisos, pressupost, ubicació. Ara sembla ser que l’Espai jove no molesta als veïns i hauríem de veure que cal per participar en aquest espai si ets una empresa privada i quins controls s’exerceix a les mateixes.

Des de la meva humil percepció, això no és més que un altra moviment direccionat cap a la privatització, cap al liberalisme mes penós i que com cada decisió que prenen, ja ens passarà factura molt aviat.
Per la salut de Cerdanyola, faig una crida com a mínim a obrir el debat sobre aquest tema, i animo a participar de la Festa Major Alternativa cadascú a la seva franja horària.

Carlos Arroyo.