Obama, Nobel de la pau o de la guerra?
A la majoria de mortals se’ns escapa quins són els criteris d`atorgament del Nobel de la Pau. Tot veient l’historial d’agraciats, el criteri sembla contradictori. Hi ha de concedits a persones referents morals com el sacerdot argentí Adolfo Pérez Esquivel promotor de processos de pau o la guatemalteca Rigoberta Menchú lluitadora pels drets dels pobles originaris del seu país. Trobem així mateix veritables terroristes com a el sionista Menahen Begin o traïdors al poble àrab com ara l’egipci Anuar el Sadat o instigadors de guerres i cops d’estat feixistes com ara en Henry Kissinger. És si més no, un premi controvertit.
Va ser precisament Pérez Esquivel qui ha promogut la candidatura de la valenta Piedad Córdoba. La senadora colombiana ha lluitat incansablement aquests últims anys per la pau al seu país. Defensa l’Acord Humanitari que faci possible l’intercanvi de persones preses pels bàndols en conflicte. Aquest fet de produir-se, seria indubtablement el primer pas per al cessament de la guerra que dura en el país sudamericà més de mig segle. El govern d’Uribe s’oposa a aquest procés apostant decididament per la via bèl·lica costi el que costi, en termes de vides humanes, i disposa al seu abast del més gran pressupost militar del subcontinent. Aquesta despesa militar és finançada pels Estats Units en els successius Plan Patriota, Plan Colombia.
Gran part de l’opinió pública mundial esperava recaigués el guardó en la insigne legisladora. Els lletrats noruecs però van concedir-lo a Mr. Barack Obama. Quins mèrits avalaven la candidatura del domiciliat a la Casa Blanca?
En un exercici de possibilisme i ressignació, molts havien pensat, “bé, això podria servir per a alguna cosa positiva”. El President nordamericà i alhora comandant en cap del més gran exèrcit imperial expoliador que ha conegut la història, podria començar a tenir contradiccions. La mala consciència, pensaven alguns, l’obligarà a començar a replegar el sempre amenaçant Tio Sam arreu el planeta. Desballestarà les bases que té incomprensiblement a tots els continents. Marxarà de l’expoliada Iraq. Fotrà el camp de la massacrada Afganistàn. Tornaran els portavions de les seves nuclearitzades flotes a port i amb aquest ferro fer-hi ponts i ferrocarrils. Molts pensaven que ara decretaria la fi del criminal embargament al poble heroic i socialista de Cuba desprès que fa dues setmanes a la ONU només 2 països donaven suport al bloqueig per més de 180 en contra. Bloquejaria en canvi el govern colpista i feixista de Micheletti a Honduras perquè aixi tornés el President constitucional Manuel Zelaya. Eliminaria les armes de destrucció massiva al nostre continent però substitueix l’escut antimíssil a l’est d’Europa per un sistema mòbil en submarins en tots els oceans. Molts creien que iniciaria la destrucció de tot el seu arsenal nuclear i legislaria per prohibir-ne la creació futura, però els USA només vetllen per dificultar el seu desenvolupament en altres països per mantenir-ne el monopoli atòmic.
Obama dóna ordres ara al Pentàgon d’instal·lar set bases a Colòmbia. El govern lacai de l’oligarca Uribe ho acata genuflex, tot i vulnerar la pròpia constitució colombiana i el principi de sobirania nacional. Set macrobases preparades per a ingents quantitats de tropes i material de guerra. Un exèrcit preparat per lluitar contra el narcotràfic o la debilitada guerrilla? És clar que no. Es tracta d’acumular forces d’assalt i destrucció massiva contra els governs progressistes d’Amèrica del Sud, de Rio Grande a la Patagònia. Fer-se amb les riquesses i biodiversitat d’aquests països és l’objectiu. En tenen experiència desprès de l’apocalipsi iraquiana i afganesa, volen repetir el model de devastació i saqueig. Tot això amerita Obama.
L’imperi USA està en decadència irreversible. El dòlar, no és més que paper, la seva economia es deteriora progressivament víctima d’un deute descomunal impossible de resoldre en termes racionals. Obama en comptes de resituar aquest país del subcontinent nordamericà com un país més al món, inicia una escalada bel·licista. La instal·lació de les bases a Colòmbia és una fugida endavant, és la guerra com a intent de solució apocalíptica. Més deute per finançar aquest descomunal desplegament militar. El Comandante Chávez avisava al seu poble que cal preparar-se per a la defensa de la pàtria bolivariana davant de l’agressió ianqui provinent de Colòmbia. Milions de persones en tot el món defensaran la República Bolivariana de Veneçuela, Cuba, Bolívia, Paraguai o Equador.
Mr. Obama hauria de tornar el Nobel a Oslo. La pau a Colòmbia és necessària, és la pau a Sudamèrica i la pau al món. Vostè n’és el seu principal obstacle i actua en sentit contrari. Alguna cosa ha de canviar perquè efectivament res no canviï. Vet aquí la clau del relleu de Bush per Obama.
Ianquis go home.
Sebas Justicia
BVSB
