Remeis de sempre

Davant la situació creada per les entitats financeres, afavorida pel descontrol de les autoritats corresponents, amb els diners de tots nosaltres hem restablert cert equilibri monetari. De resultes d’això i de l’esgotament del model econòmic imperant cal un nou impuls per reprendre l’empenta productiva. Però, perquè els hi surtin els números (beneficis) als empresaris, les mateixes autoritats i entitats esmentades unànimement parlen de que l’únic remei és a base de contenció del déficit, provocat per tots ells, i també d’una reforma laboral. I això, en termes entenedors, què vol dir? Doncs, que com els diners els hi hem donat a ells, ara cal estalviar en Sanitat (hospitals, etc.), Ensenyament i Seguretat Social (pensions), que no altra cosa és la contenció del dèficit. I per acabar-ho d’adobar els hi cal abaixar els sous i abaratir els acomiadaments, malgrat que això comporti menys poder adquisitiu i sigui el peix que es mossega la cua al no poder donar sortida a la producció en el seu conjunt. Que no ens diguin que la culpa és dels polítics, l’origen està en el grans poderosos del capital i els seus seguidors. Per què no parlen de cooperació en la producció enlloc de competició fins a fer fora els altres?

La Història ens mostra que això té solució: tornar al règim feudal substituint els títols nobiliaris (de sang) pels monetaris.

Roger Caballé.