Cap a una Candidatura Democràtica, Popular, Sobiranista i Internacionalista: ocupem el nostre espai a Cerdanyola

La situació actual, marcada profundament per la crisi global i estructural en els seus diversos vèrtex: ALIMENTÀRIA, ECOLÒGICA, ENERGÈTICA i ECONÒMICA, al que agreguem DEMOCRÀTICA i en definitiva de SUPERVIVÈNCIA, ens marca els reptes que individual i col·lectivament des de l’esquerra de Cerdanyola hem de plantejar-nos.

El primer que constatem en una anàlisi bàsica de la correlació de forces que operen en el municipi, la comarca i Catalunya, és l’absència d’una teoria i una praxi que conjugui els aspectes a superar quant a crisis i una orgànica que respongui als plantejaments a llarg, mitjà i curt termini quant a les aspiracions Democràtiques i TOT el que això implica, des del seu vessant Sobiranista fins a la Participativa, i que reuneixi a totes i tots els que aspirarem al canvi de Sistema i a la Transformació del mateix amb vista al Socialisme del Segle XXI.

Cerdanyola, el poble multicultural de Catalunya i l’Estat espanyol necessiten respostes des de les bases que tendeixin a articular plataformes més àmplies, des de la comarca fins a la Nació Catalana, i que ens permetin després una integració en plataformes Sobiranistes a nivell de l’Estat.

Avui és possible i urgent constituir una Assemblea d’Organitzacions de Base que perfili un Programa Mínim i proposi una candidatura per a les pròximes eleccions a Cerdanyola que respongui, de manera més eficaç que les propostes existents, a la diversitat i pluralitat de l’Esquerra que no té representació, i es plantegi un model nou  d’Integració i Solidaritat, Sobiranista i Plurinacional, Democràtic i Participatiu.

Les organitzacions i persones que amb entusiasme, energia, optimisme i generositat estan construint CERDANYOLA CRIDA, tenim l’oportunitat d’aixecar des d’ara propostes, línies d’acció, activitats i tot allò que sumi als sectors que avui no estan representats però tenen un lloc entre nosaltres i en el combat per a fer-nos amb un espai en el consistori, i des d’aquesta posició sumar la nostra veu amb eficàcia a les orgàniques comarcals, per a determinar en processos participatius i democràtics les adhesions territorials i els referents a nivell d’Estat.

Tots i totes a CERDANYOLA CRIDA hem de començar amb gestos que marquin des d’un començament l’esperit UNITARI d’aquests plantejaments. Sense afanys de protagonisme ni d’hegemonia. Sense sectarismes i fent una lectura el més objectiva de la realitat actual, de qui som i on estem, per a determinar que SOLAMENT PODEM ARRIBAR LLUNY UNITS.

Deia Ernesto Ché Guevara: “Y si todos fuésemos capaces de unirnos … ¡qué grande sería el futuro, y qué cercano!“  Això és veritat ara i ho era en temps del Ché (encara que els sembli molt als més joves), que no va ser fa tant, sinó ahir. UNITAT és la clau de la victòria inicial i la de les victòries següents.

Esforços a cedir sense renunciar a principis, en multiplicar-nos i créixer, a difondre un Programa Mínim que hem d’elaborar des de ja i que ha d’incorporar demandes Democràtiques, Socials, Econòmiques, Ecològiques, Nacionals, Plurinacionals, del Barri, els estudiants, els ancians, joves, diverses aspiracions….. Si hi ha un mínim d’esperit d’autocrítica i de superació dels problemes que ens han impedit sumar en altres situacions, podrem treballar per fer propostes que permetin enmig de la Crisis sobreposar-nos, o almenys enfrontar-la de manera Solidària i Participativa.

Es pot treballar des d’avui en aquest programa mínim, que amb seguretat contarà amb moltes aportacions individuals i de col·lectius, amb l’objectiu que sigui conegut per la nostra comunitat, i créixer en l’acostament a col·lectius que avui no participen a CERDANYOLA CRIDA.

Tendim a un moviment Polític Social en el poble que expressi les demandes oblidades i mai materialitzades. Es pot, sempre es pot amb voluntat de lluita, amb organització, amb els nous mitjans tecnològics amb que pretenen dominar-nos, amb un model “civilitzatori” nou que doni compte de la Crisi i la impossibilitat de viure com fins a ara. Les gents; dones i homes, nenes i nens, ancianes i ancians de diferents procedències, religions, i pensaments polítics o filosòfics necessitem construir ara el demà, d’una altra manera serà tard per a la Humanitat.

Leo Lamich.