Vergonya aliena

A Cerdanyola estem avorrits de sentir de l’equip de govern local les seves directrius moralitzants sobre a la salut democràtica i col.lectiva, la necessitat de participar en els projectes i decisions dels mandataris municipals, amb una pretesa intenció de promoure una idea de viure i conviure en un poble millor, en un poble que fos més ordenat i amb més qualitat de vida. Això sí, sempre que el que opinis o proposis no vagi en direcció diferent del projecte ja cuinat, preparat i decidit per compromisos acordats en grups de pressió econòmics i polítics locals o aliens al poble.

I això ho dic, perquè crec que compto amb el dret i el deure ciutadà, així com amb el compromís amb un mateix i amb el poble que m’ha acollit des de l’any 1941, d’aportar alguns coneixements adquirits sobre la nostra història local i col.lectiva al llarg dels anys.

A partir de l’any 1982 vaig començar a col.laborar a través de les meves cròniques escrites amb diversos mitjans de comunicació locals. Aquestes col.laboracions consistien en reculls de dades documentals i gràfiques de fets de la història de Cerdanyola sense cap altra pretensió que crear consciència d’identitats entre els cerdanyolencs, la major arribats durant les darreres tres dècades.

D’altra banda, a petició de la primera alcaldia del postfranquisme fins avui he format part de diverses comissions, sis fins al dia d’avui, que han contribuït a la construcció d’aquesta identitat local.

I pensareu, a què ve tot això? Doncs bé, aquesta introducció té a a veure amb una idea que us vull transmetre, que parteix de la meva experiència i, concretament, de les meves males experències amb el Sr. Antoni Morral i Berenguer, tercer alcalde postfranquista. Concretament amb els seus jocs de malabars i promeses i vocabulari sobre la participació i democràcia que ni té en compte ni respecta. L’alcalde Morral no creu en la col.laboració ciutadana i quan parla de participació es tracta de paper mullat. No accepta cap opinió que no estigui present al seu programa. Així, mentre es fan campanyes per recollir residus d’amiant, al carrer Salcillo de Bellaterra aquest residu tòxic roman a l’aire lliure. En aquest mateix estil, tal i com han demostrat els fets, no accepta ni la participació ni les opinions dissidents quan boicoteja l’acte informatiu del Dr. Ferris sobre contaminació ambiental, a través de la Junta Electoral, mentre l’ajuntament realitzava un altre acte públic el mateix dia. Un altre exemple: mentre IC-V i el seu alcalde presenta una moció demanant les llibertat polítiques a Colòmbia, al mateix temps negaven la llibertat d’expressió a Cerdanyola el dia 6 de juny.

La Sr. Marta Pujol, regidora de Territori i veïna de Bellaterra afirma que l’abocador de Can Domènech (del carrer Salcillo de Bellaterra) només hi ha terres i runes, i nega que hi hagi un munt d’amiant en pols al ras des fa setmanes.

I és per això, conciutadans, que vull fer pública la meva queixa, ja que en el darrer ple municipal del dia 25 de juny, al capítol de precs i preguntes, quan vaig demanar informació sobre la suspensió -prohibició- de l’acte del Dr. Ferris, així com també sobre l’ocultació de l’amiant de Bellaterra, el Sr. Morral es va negar a respondre’m i va aixecar la sessió. S’aixeca la sessió i prou!

És per això, vilatans, que sento vergonya aliena. Vergonya aliena perquè tota aquesta dedicació al teixit social del poble durant anys ara em sigui gratificada tractant-me com una persona non grata, que no mereix ni ser contestada per la màxima autoritat local.

Albert Làzaro “Lo Vell de l’escó”